L'escultura del segle XX

CARACTERÍSTIQUES:

L’arribada del Cubisme suposa una ruptura definitiva amb el tradicional, la figura humana deixa de ser el centre d’atenció i dóna pas a les formes geomètriques. Certa propensió al patetisme converteix el llenguatge escultòric en un mitjà per expressar l’angoixa de l’home.
La intensificació expressiva del realisme mitjançant deformacions ofereix dues tendències emmarcades a principi del segle XX, la dramàtica que converteix els seus missatges en ganyotes.
Aprofitant les formes geomètriques del cubisme tres escultors contribueixen a la invenció de formes noves: Brancusi, Julio González i Gargallo.
Invenció de formes noves
Unint les formes del cubisme i la comunicació del Expressionisme crea alguna de les obres més originals:Adam i Eva, Ocell en l’Espai a diferència de la majoria dels mestres del segle XX, treballa el volum tancat en una línia tradicional i dins d’aquest és capaç de formular insinuacions figuratives.
Expressionisme i Surrealisme
El mateix que en pintura el expressionisme es converteix en una constant del llenguatge escultòric. Els artistes descobreixen la intensitat expressiva de les deformacions i la vitalitat dels gestos crispats. Alberto Giacometti en les seves obres dels anys vint investiga a la metamorfosi (Cap Plana, La Dona Cullera).
El pas de l’Expressionisme al Surrealisme s’efectua a poc a poc i gairebé de manera imperceptible.
La segona guerra mundial amb la sèrie d’horrors que va portar amb si, va provocar la volta al expressionisme. Els escultors insisteixen en les deformacions i en els gestos d’angoixa, o en les formes geomètriques gesticulants el que posa de manifest que les possibilitats expressives encara no s’havien esgotat.
En aquests anys adquireix gran difusió l’obra d’una figura cimera en l’escultura del segle XX, l’anglès Henry Moore. En la seva obra poden trobar-se una llarga seríe d’influències superposades: romànic anglès, Juan Pisano, Miquel Àngel, Picasso, el Surrealisme.